Segons els estudis realitzats sobre el topònim «Riumors» es diu que pot provenir de «rius morts», figuradament rius de corrent molt lenta. La gent del poble i de pobles veïns pronuncien «Rimors».
Durant el segle XVIII, amb la dessecació dels estanys de Riumors, les terres fèrtils es repartiren entre el monestir de Sant Pere de Rodes, que des d’antic tenia drets sobre el lloc, i el senyor de Xamunar (marquès de Riumors). Amb la desamortització se subhastaren les propietats del monestir. Anys després la major part de les terres dels Xamunar han estat adquirides per veïns del poble o de pobles propers. Les possessions que el monestir de Sant Pere de Rodes tenia in villa Riubeuri mortui, en el comtat d’Empúries, ja són confirmades l’any 974 en una epístola del papa Benet VI dirigida a l’abad Eldesind.
L’any 1019 la parròquia de Sant Mamet de Riumors s’esmenta com ua possessió de la Canònica de la Seu de Girona, en aquell any establerta. L’any 1150 fou consagrat un nou temple de «Sancti Mameti de Rivis mortuis».
En les relacions que es feien per a recaptar la dècima, imposada a totes les esglésies i monestirs per contribuir a les croades, hi figura la «ecclesia de Rivis mortuis» (anys 1279 i 1280).